El mètode

El mapa de Despuig amaga 2.515 topònims gravats en lletra diminuta, sovint inclinada i amb una ortografia mallorquina de fa dos segles i mig. Aquesta pàgina explica, pas a pas, com s'han localitzat, llegit, situat sobre el territori i identificat amb el seu nom actual. És un procediment reproduïble, pensat perquè qualsevol pugui entendre'l —i, si vol, repetir-lo.

Per què full per full

El Mapa de la Isla de Mallorca es va imprimir en quatre planxes que, un cop ajuntades, deixen una creu central buida (el marge entre fulls). Aquesta discontinuïtat deforma qualsevol intent de georeferenciar el mapa sencer d'una sola tirada. Per això tot el procés es fa quadrant per quadrant (nord-oest, nord-est, sud-est, sud-oest): cada full s'ancora amb el seu propi conjunt dens de punts de control i es treballa en el seu propi sistema de coordenades de píxel. El resultat és molt més precís que un ajust global.

1. 1 Punts de control (GCPs)

   Sobre cada full es marquen a mà, en blau, els pobles identificables: gairebé un centenar de punts en total (uns 48 de pobles interiors, immutables, i 16 de costa, de confiança menor perquè els ports s'han desplaçat amb el temps). De cada punt es llegeix el nom gravat al costat i se li assignen les coordenades reals modernes preses del gazetteer oficial NGIB (Nomenclàtor Geogràfic de les Illes Balears) —mai d'altres fonts, que arrossegaven errors de fins a 1,8 km. Aquests punts són la base de tot: es validen amb un ajust de prova on cap punt pot quedar com a valor atípic.

2. 2 Detecció de paraules (l'spotter)

   Un model de visió especialitzat en mapes històrics (mapKurator, executat amb targeta gràfica) recorre el gravat net —amb el mar emmascarat i els punts blaus amagats perquè no contaminin el text— i en detecta cada caixa de paraula. És molt bo trobant on hi ha lletres, però fluix llegint-les i agrupant-les en noms; per això només n'aprofitem les caixes. En un full típic en detecta prop d'un miler.

3. 3 Lectura i agrupació (visió per finestres)

   Aquí entra la lectura pròpiament dita. El full es divideix en finestres i cada finestra la llegeix un agent de visió de Claude, que agrupa les caixes en noms i els transcriu de manera diplomàtica (respectant la grafia original: Sô, Câ, accents i tot). Els noms de la costa són un cas especial: van escrits inclinats, seguint la línia del litoral, de manera que una finestra rectangular els trossejaria. Per això es tracten en una via a part —s'agrupen en cintes orientades, es redrecen a l'horitzontal i es llegeixen— cosa que permet recuperar pràcticament tota la toponímia costanera.

4. 4 Muntatge del full

   Les dues vies (interior i costa) es combinen en una sola taula del full. Cada topònim conserva la seva posició en píxels del gravat, la grafia llegida i el tipus segons la llegenda del gravat de 1785 (Casa de campo ó Predio, Villa Parroquial, Atalaya ó Torre, Oratorio publico, Castillo, Puerto, Punta…).

5. 5 Georeferenciació

   Amb els punts de control (píxel ↔ coordenada real) s'ajusta una transformació polinòmica que converteix qualsevol píxel del gravat en longitud i latitud. Es proven diverses famílies (afí, polinomi de 2n grau, thin-plate spline) i es tria la millor amb validació leave-one-out sobre els propis punts de control.

6. 6 Refinament dens

   El centenar de punts marcats a mà és precís però escàs. Un cop fet un primer aparellament, cada topònim ben identificat es converteix també en un punt de control: la seva posició en el gravat lligada a la coordenada real del lloc amb què casa. Amb centenars de punts repartits per tot el full s'ajusta un model molt més fi. Per evitar raonaments circulars només s'hi usen noms únics i inequívocs, amb rebuig robust de valors atípics, i es valida predient els punts marcats a mà (que es deixen fora de l'ajust). L'error mitjà baixa notablement: per exemple, al sud-est de ~1.227 m a ~700 m.

7. 7 Identificació amb el nom actual (NGIB)

   Finalment, cada topònim es compara amb el gazetteer NGIB per trobar-hi el seu equivalent modern. La comparació de noms combina similitud difusa, un plec ortogràfic que apropa la grafia mallorquina del set-cents a l'actual i una passada fonètica; la distància geogràfica només serveix per desfer empats entre homònims, mai per descartar un nom únic.

8. 8 Curació a mà

   Cap procés automàtic no és perfecte amb lletra de fa dos segles i mig. Per això, com a darrer pas, una persona repassa cada nom sobre el retall del gravat: confirma o corregeix la lectura, tria la forma del NGIB correcta quan l'automàtic ha dubtat, i descarta les deteccions que no són topònims (l'spotter de vegades emmarca xifres, ornaments o lletres soltes). En aquesta obra s'han revisat a mà 100% dels noms i s'han descartat 47 lectures errònies. Les correccions es guarden en una capa a part que es torna a aplicar cada cop que es recalcula res, de manera que mai es perden.

Dos eixos de qualitat

Cada topònim porta dues etiquetes independents, perquè «com de segur n'estem» i «qui ho diu» són coses diferents:

• Confiança (automàtica): de més a menys segura — ConfirmatProbableSuggeritPosicionalSense. Indica com de fiable és la identificació: des de Confirmat (nom gairebé cert) fins a Sense (no s'ha trobat equivalent).
• Revisió (humana): a banda de la confiança automàtica, 100% dels topònims s'han validat o corregit a mà, un per un, sobre el gravat. Aquesta capa es manté encara que es torni a calcular la confiança.

On som ara

Les eines

mapKurator (detecció de text en mapes històrics) · Claude (lectura i agrupació per visió) · NGIB (coordenades i noms actuals) · Python científic (georeferenciació i aparellament) · Astro (aquest lloc web).